El Jaciment dels Estinclells

El poblat ibèric dels Estinclells de Verdú (l'Úrgell) és un jaciments ibèric del segle III a.C., propietat de l'Ajuntament de Verdú. Presente unes condicions expepcionals per ser objecte d'un estudi exhaustiu i una adequació d'aquest per a la visita pública.

L'excavació del poblat ibèric dels Estinclells es troba dins d'un projecte de recerca global del territori de l'Urgell i comarques veïnes, que porta per títol "Projecte de recerca arqueològica sobre societat, economia i evolució del poblament ibèric a les valls dels rius Corb, Ondara i Sió (Urgell, Pla d'Urgell, Segarra, Conca de Barberà). El projecte neix de la col.laboració entre ell Centre d'Estudis Lacetans i el Museu Comarcal de l'Urgell. Un dels aspectes fonamentals que han motivat aquest projecte és la constatació de l'existència d'un fort desequilibir pel que fa a la recerca arqueològica de l'època ibèrica a les terres de ponent respecte a d'altres territoris catalans. Una de les finalitats perseguides per l'equip d'investigació és el de cobrir aquest buit existent en la recerca de l'arqueologia ibèrica en aquest sector del món ilergeta delimitat per les valls dels rius Corb, Ondara i Sió. Fins al moment present s'han dut a terme vuit campanyes d'excavació programades entre els anys 2002 i 2016 i quatre plans de ocupació realitzats entre l'any 2003-2010.

"El jamiment dels Estinclells es d'importància a la comarca de l'Urgell, tant per donar un exemple de poblat ibèric ilerget sino també perquè ens mostra una continuitat en l'ocupació del territori, en aquest cas per un assentament romà a la vessant del turó."
MARTAS
Marta Merino Pérez
Arqueològa/Antropòloga

Història de les excavacions

 

La investigació història i arqueològica al voltant d'aquest jaciment neix a principis de segle XX. En fer la carretera de Sant Martí de Maldà es tallaren diverses parets i estructures d'època romana. Mossèn Ramon Berenguer, rector de Verdú, recollí la notícia de troballes fortuïtes i explica en una història de Verdú manuscrita. El mateix rector de Verdú escriu “que en la partida dels Extingells, hi havia una gran població, no te dupte, aixis ho prova la tradicio popular, la etimologia de la partida dels Extingells, que vol dir cosa extingida i acabada...se comprent tambe que aquella poblacio se dedicava á la industria de la alfareria, per quan se troba abundancia de fragments de tota classe de pessas de terissa...

El 1915 membres de l'Institut d'Estudis Catalans van visitar el jaciment durant els treballs de prospecció per terres de la Segarra i Urgell, però no hi practicaren cap treball d'excavació. Mossèn Josep Cases de Verdú hi realitzà algunes prospeccions abans de la guerra recuperant alguns materials ibèrics i romans. Ramon Boleda hi dugué a terme vàries prospeccions superficials durant els anys cinquanta, trobant restes d'estucs pintats, ceràmica sigil·lada, gris paleocristiana i altres materials romans al peu del turó. En el tall de la carretera encara es podia apreciar llavors un mur seccionat associat a un paviment d'opus signinum. Al jaciment ibèric hi recolli gran part d'una àmfora.

Pel que fa al poblat ibèric la intervenció més destacada va ser la que realitzà Ramon Boleda acompanyat de Guiu Sanfeliu pels volts dels anys setanta. Els sondejos que practicaren van posar a la llum part d'alguns murs de l'urbanisme ibèric del poblat . El poblat va ser inclòs a la carta Arqueològica de la comarca de l'Urgell l'any 1986. En aquest jaciment no s'hi va fer cap més actuació, tret del seguiment practicat per part del Museu Comarcal de l'Urgell pel que fa als jaciments arqueològics de la comarca, fins que membres del Centre d'Estudis Lacetans de Solsona i del Museu Comarcal de l'Urgell s'interessaren científicament per ell dins del marc l'any 2000 d'un projecte d'investigació més ampli.

Vil·la Romana dels Estinclells

El jaciment dels Estinclells es troba situat al terme municipal de Verdú (Urgell), a la part baixa del turó amb el mateix nom que alberga les restes del poblat ibèric dels Estinclells. Els treballs d’excavació a la vil·la romana es van iniciar el setembre de 2014, campanya en què es va començar a definir planta i la cronologia d’aquest assentament, amb una forquilla cronològica molt àmplia (s. II aC-IV dC).

Les campanyes posteriors, realitzades durant els mesos de setembre de 2015 i 2016 han donat resultats molt positius ja que han permès delimitar i definir diversos recintes tancats, la funcionalitat dels quals encara no s’ha pogut definir. Durant aquestes tres campanyes es van iniciar els treballs amb els denominats Recinte 1, 2 i 3, a més de continuar amb l’obertura del assentament per poder-ne conèixer el seu abast.

El Recinte 1 es defineix com un espai de grans dimensions (7x8m, aprox.), tot i que la seva part sud queda afectada pel pas de la carretera que uneix Verdú amb la població de Sant Martí de Maldà. Malgrat això, s’han documentat dues fases; una fase més moderna amb tres límits ben definits i que tot sembla indicar que es tractaria d’un espai a obert o de pas. Pel que fa a la fase més antiga fins ara documentada, s’han pogut delimitar els límits nord-est i sud-oest i un primer paviment. Aquesta fase mostra un espai de dimensions encara més grans i que potser seria un lloc de pas entre dues àrees diferents. En aquest recinte es va poder documentar la primera llar de foc de l’assentament, formada per una tegula (teula) col·locada a terra damunt de la qual hi devien el foc directament.

Pel que fa al Recinte 2, de dimensions més petites (2,5x3m, aprox.), s’ha pogut delimitar en la seva totalitat. En aquest recinte s’ha documentat una banqueta construïda amb pedra així com s’ha trobat una quantitat ingent d’escòries, fet. que fa pensar que en aquest recinte portaven a terme alguna mena d’activitat relacionada amb els metalls. Aquesta activitat no seria, però, la de l’obtenció del metall en qüestió, ja que no s’ha documentat cap llar dins el recinte. ,

Pel que fa al Recinte 3 s’han començat a excavar els nivells que delimitaven el recinte i es s’ha continuat baixant fins a un possible paviment molt endurit que funcionava amb una fase anterior al propi recinte. D’aquest es va poder observar que els murs es trobaven construïts amb una factura diferent respecte als del recinte 1 i 2, ja que la pedra del mur es trobava lligada amb morter de cal. Malgrat això es trobaven molt arrasats i només es va poder documentar l’última filada dels mateixos.

A més d’aquests recintes, i gràcies a l’excavació preventiva que es va dur a terme al novembre de 2015, es va poder realitzar una obertura en paral·lel a la carretera que ens va permetre documentar tot un seguit de murs i estructures noves que ens permetien veure la gran afectació que havia causat la construcció de la mateixa. Durant la campanya de setembre del 2016 s’ha prosseguit amb l’obertura de la zona cosa que ens ha permès delimitar quatre recintes nous els quals queden pràcticament tancats en la seva totalitat.

En futures campanyes s’espera definir tant la planta del propi assentament com afinar en la cronologia de les diferents fases que tot just es comencen a documentar.

Àrees d'experimentació

 

L'objectiu de la nostra proposta és consolidar un camp d'experimentació arqueològica per l'ús científic i el desenvolupament de la investigació sobre la protohistòria, i al mateix temps possibilitar el seu ús escolar i de divulgació. Amb aquesta finalitat s'està creant el Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP) en els terrenys adjacents al jaciment ibèric ilergeta d'Els Estinclells, propietat de l'ajuntament de Verdú (l'Urgell). El fet de que aquest jaciment estigui pràcticament tot excavat i en procés de musealització, fa que la seva potenciació sigui imprescindible científicament i social.

 Les dues línies més rellevants d'aquesta proposta són, doncs, el projecte científic d'experimentació arqueològica i la divulgació escolar i social en estreta col·laboració amb el teixit del territori.

 La primera correspon al desenvolupament d'un projecte experimental en arqueologia sobre la protohistoria, i específicament sobre el món ibèric, que ja ha començat a caminar (Pla Director el 2010 i inici projectes parcials durant el 2011), però que precisa d'un impuls definitiu. Un dels aspectes més innovadors d'aquesta proposta a nivell científic és el de desenvolupar una estratègia d'investigació que integra en el mateix projecte diverses línies d'arqueologia experimental: l’agricultura, l’arquitectura i l’artesania en una primer a fase i en una segona la metal·lúrgia i el teixit.

Àrea d'experimentació agrícola : cereals, vinya i olivera

Les fonts d'informació sobre l'explotació de les plantes per part de les societats del passat i els processos productius que els són associats són molt diverses. La base de l'anàlisi arqueològica són les restes materials recuperades a les excavacions arqueològiques, pel que respecta l'agricultura i l'explotació del vegetals, les macrorestes arqueobotàniques, les eines, les estructures d'emmagatzematge i processat. Tanmateix l'objectiu de la recerca va més enllà d'aquestes restes i comprèn processos de treball, tecnologies, ecologia, etc. Per interpretar les restes arqueobotàniques i arqueològiques en clau socioeconòmica és necessari tenir en compte aquests... Seguir llegint

Àrea d'experimentació arquitectònica

Per plantejar la intervenció sobre la construcció i acondicionament d'edificis s'ha optat per la interpretació arquitectònica del conjunt dels Estinclells utilitzant els mateixos materials que els documentats a l'excavació arqueològica del jaciment i emprant tècniques d'arqueologia experimental. Allà on els resultats de les excavacions no ofereixen informació s'ha cercaten altres jaciments de la mateixa època o en la comparació etnogràfica realitzada per part dels signants del projecte al nord d'Àfrica, més concretament a la zona de l'Atles i Antiatles magrebí. Aquest estudi es va dura a terme els mesos d'abril de 2008 i el... Seguir llegint

Àrea d'experimentació artesanal : ceràmica

La ceràmica ibèrica és el material més representatiu i percentualment el més elevat dels que es recuperen en les excavacions d'aquest període. Amb tot, la seva elaboració que suposava un elevat grau de precisió artesanal i coneixements tècnics, es desconeix completament. Amb l'objectiu d'intentar reproduir una ceràmica que va arribar a una gran qualitat està en procés de construcció a Verdú (en aquest cas al propi poble) la rèplica d'un forn terrisser ibèric. Concretament s'ha pres com a model el forn de la Casa Grande (Alcalà de Xúquer, Albacete)...Seguir llegint

Didàctica

L'arqueologia experimental al servei dels centres educatius

L'arqueologia experimental en sentit ampli comença actualment a entrar als plans d'estudi de l'ensenyament reglat universitari i també té una aplicació àmplia per a un públic no especialitzat a través de tallers, laboratoris, grups de reconstrucció, jaciments arqueològics, centres d'interpretació, etc. En molta d'aquesta oferta el públic esdevé el protagonista de l'experiment, formula hipòtesis de reconstrucció, observa, analitza i manipula objectes i instruments i reinventa o reprodueix, reflectint els seus propis errors i encerts . És per això que avui dia existeixen molts jaciments que entre les seves propostes ofereixen activitats d'aquest tipus...Seguir llegint

 

 

 

Equip

Cris Garcia

Arqueòloga

Llicenciada en Història per la Universitat de LLeida (2004). L'any 2010 va presentar el treball de recerca (DEA) del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica (ICAC-UAB-URV) amb el títol "De la complexitat a la simplicitat. Seguir llegint

Ramón Cardona

Arqueòleg

Ramon Cardona Colell és llicenciat en prehistòria, història antiga i arqueologia per la UB el 1983-89. És llicenciat també en Filologia Clàssica (Grec), UB, 1984-1989.Treballa com a catedràtic de Grec de l’IES Manuel de Pedrolo. Seguir llegint

Marta Merino

Arqueòloga

Llicenciada en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona al 2010 i amb el màster de Biologia Humana amb la especialitat d’Antropologia Física per la Universitat de Barcelonai la Universitat Autònoma de Barcelona al 2011.

Seguir llegint

Laia Castillo

Arqueòloga

Vaig cursar la llicenciatura en Història a la Universitat de Barcelona entre els anys 2006-2010 i després vaig realizar el Màster en Arqueologia i Patrimoni de la Universitat Autònoma de Madrid. Seguir llegint