Àrea d'experimentació agrícola : cereals, vinya i olivera

Les fonts d’informació sobre l’explotació de les plantes per part de les societats del passat i els processos productius que els són associats són molt diverses. La base de l’anàlisi arqueològica són les restes materials recuperades a les excavacions arqueològiques, pel que respecta l’agricultura i l’explotació del vegetals, les macrorestes arqueobotàniques, les eines, les estructures d’emmagatzematge i processat. Tanmateix l’objectiu de la recerca va més enllà d’aquestes restes i comprèn processos de treball, tecnologies, ecologia, etc. Per interpretar les restes arqueobotàniques i arqueològiques en clau socioeconòmica és necessari tenir en compte aquests processos que, com que no són intrínsecs a les restes materials, cal aprendre’ls d’altres fonts d’informació.

Els objectius principals de l’experimentació arqueobotànica poden ser diversos:

  • Aïllar els processos que han conduït a la formació del registre, ja siguin ambientals o socials.
  • Comprendre els processos de treball necessaris per obtenir els productes vegetals.
  • Analitzar processos tecnològics i la seva complexitat.

Verificar hipòtesis sobre les modalitats d’obtenció, processat i consum de les plantes. Una part l’experimentació va dirigida a desenvolupar models de referència que permetin el reconeixement dels productes, subproductes i residus vegetals. Aquests són bàsics per poder-los diferenciar d’aportacions no antròpiques. Gràcies a l’aplicació d’una metodologia de recollida i tractament de mostres sistemàtica i acurada es pot tenir constància de la composició d’un conjunt arqueobotànic: els diversos tipus de restes i la seva freqüència relativa en una mostra. Tot i així, l’objectiu de la recerca és inferir de quines activitats humanes és resultant aquest conjunt, per arribar a les quals són bàsiques les aproximacions experimentals i etnoarqueològiques.

Alguns grans projectes clàssics d’arqueologia experimental porten més de 30 anys treballant en un mateix indret diversos aspectes de l’agricultura. El projecte del CEP de Verdú, tot i plantejar-se a mig termini, és de moment més humil i abarca uns 5 anys. Una primera fase de preparació s’està duent a terme enguany amb un ajut ACOM específic per aquesta línea d’agricultura. El present projecte correspon a una segona fase d’impuls. Els objectius generals impliquen una sèrie de tasques i operacions agricoles:

Treballar simultàniament dues parcel·les de 50 m2 (vegeu plànol) una amb blat comú i una altra amb ordi vestit, dos dels cereals més comuns en les mostres arqueobotàniques recuperades als jaciments arqueològics de la plana occidental catalana. Es realitzaran diverses tasques agrícoles.

 Delimitació de cadascun dels camps; llaurades de preparació del sòl amb arada romana tirada per animal (cavalls i/o bous): documentació del temps emprat, nombre de passades.

Sembra: dividir cada parcel·la en diversos sectors i realitzar dos sistemes de sembra: en línia i a ruix. Documentació de la quantitat de llavor. Es procurarà que el cereal sembrat sigui d’una varietat el més arcàica possible i es duran a terme diferents sistemes d’adobament i irrigació per a l’experimentació amb el contingut d’isòtops estables a les llavors (principalment N15 i C13).

Birbat, neteja manual de les males herbes; documentació de les males herbes que infesten els cultius.

Experimentació amb diversos sistemes de collita: sega amb falç lítica, sega amb falç i volant de ferro. Sega arran de terra i sega alta; el·laboració de les garbes; per a realitzar la sega s’estan reconstruint experimentalment models de falçs protohistòriques conegudes a la zona com les lítiques de Minferri (Juneda) i les metàl·liques del Pla de les Tenalles (Sidamon).

Preparació de l’era; batuda: amb trill, trepitjat amb animals, batuda amb pals o donant cops. La batuda suposa diverses operacions consecutives (trillat, aventat, palejat, cribat groller); recollida de mostres del producte i subproducte de cadascuna d’aquestes operacions. Aquestes mostres s’analitzaran posteriorment al laboratori i es contrastaran els resultats experimentals amb restes arqueobotàniques recuperades en jaciments arqueològics d’època protohistòrica de la zona.

Experimentació amb l’emmagatzematge de l’ordi vestit i del blat comú; per cadascun d’aquests cereals s’han construït tres sitges de les tipologies més habituals a la protohistòria: troncocòniques, globulars i cilíndriques. La construcció s’hauria de dur a terme amb eines lítiques, òssies i de ferro, similars a les protohistòriques. Control de les condicions atmosfèriques a l’interior de les sitges.

Mòlta de l’ordi (torrefactat; mòlta amb molí de vaivé, mòlta amb molí rotatiu). Mòlta del blat (mòlta amb molí de vaivé, mòlta amb molí rotatiu) amb les diverses operacions documentades en la mòlta en el projecte etnoarqueològic d’El Souidat (El Kef, Tunísia). Fabricació d’un molí rotatiu (reconstrucció del procés d’extracció de blocs a la pedrera i fabricació de molins amb les tècniques tradicionals).